La zona interior de la badia de Pollença està "plena" de residus voluminosos (hi podria haver entre 1.662 i 2.375), segons un estudi encomanat per l'Ajuntament de Pollença a l'associació Arrels Marines.
L'informe també conclou que l'excés d'embarcacions provoca "un deteriorament ecològic de la zona" i "produeix desavinences socials i econòmiques".
A més, assenyala que la major part de la badia ha patit una modificació dels sediments i ha presentat un substrat majoritàriament fangós amb poca capacitat resilient per a la regeneració de l'hàbitat.
L'estudi l'han presentat aquest dijous Sebastià Cabanellas i Josep Vives, d'Arrels Marines; el batle de Pollença, Bartomeu Cifre, i la regidora de Turisme, Administració Electrònica i Comunicacions, Medi Ambient i Policia Local, Maria Buades.
Es tracta d'un estudi sobre l'activitat nàutica a la zona interior de la badia de Pollença, així com les seves repercussions ambientals, amb quatre objectius: avaluar l'estat ecològic de la zona interior de la badia; avaluar l'impacte ecològic i social de les embarcacions d'esbarjo; avaluar l'impacte dels residus i les estructures de fondeig il·legals, i aportar possibles solucions compatibles amb la realitat de la zona.
El treball de diagnòstic dut a terme per l'equip científic de l'associació ha consistit a fer una sèrie d'immersions a la badia de Pollença, per comptabilitzar el nombre de fondejos i estructures que utilitzen les embarcacions que fondegen a la badia. Durant les immersions s'han fet rastrejos diferents, que han cobert una superfície d'estudi de 12.400 metres quadrats.
IMPACTES PRINCIPALS
L'estudi ha identificat cinc impactes principals a la zona d'estudi: abocaments i filtracions d'aigües residuals, substitució i reposició de sorra, baixa mobilitat oceanogràfica, excés de fondejos i pressió nàutica i excés d'escombraries i morts.
En total es van trobar 62 morts en una àrea de 12.400 metres quadrats, cosa que, extrapolada a l'àrea total de la zona d'estudi (475.000 metres quadrats), indica que podria arribar a haver-hi unes 2.375 estructures de fondeig.
Per mitigar els impactes, els autors de l'informe proposen eliminar embarcacions fondejades de manera permanent i engegar un parc de fondejos ecològics; netejar el fons dels diferents residus marins, i vigilar la zona de manera activa per fer complir les lleis de seguretat i ecologia marítima.
Així mateix, demanen regular o limitar la velocitat de les embarcacions atesa la poca profunditat; no abocar més sorra no biogènica a les platges d'Albercuix ni a zones adjacents sense estudis previs d'impacte; realitzar un seguiment de l'evolució ambiental de la zona per tenir monitoritzada la zona; i crear un pla de gestió i vigilància per fer complir les lleis i minimitzar els impactes existents a la zona.
FORMENTOR
D'altra banda, l'informe constata que a Formentor els impactes de les àncores sobre la praderia de posidònia es poden apreciar a simple vista. Per aquest motiu, l'Ajuntament de Pollença reclama a la Demarcació de Costes de les Balears que es tornin a col·locar les boies a la badia de Formentor per evitar els fondejos d'embarcacions.