top of page

Ignasi Cifre, secretari d'Arrels Marines: «Sense un pla de gestió, la protecció de la badia és inútil»

El secretari i membre de la junta directiva d'Arrels Marines, Ignasi Cifre (Pollença, 1994) explica en aquesta entrevista els principals projectes de l'entitat ecologista, el seu enfocament a la conscienciació ambiental i el treball amb la comunitat local per protegir els ecosistemes marins de la badia de Pollença.


Aquest any Arrels Marines ha experimentat un canvi d'imatge i un important creixement. Què va motivar aquest canvi?

Arrels es va fundar el 2020 i va créixer de manera força orgànica a mesura que sorgien projectes. A principis del 2024, ja teníem recursos financers, però el que ens passava era que no donàvem abast per executar els projectes que teníem en marxa. Per això, la professionalització que hem conclòs aquest any no té a veure amb assumir més projectes, sinó amb poder executar els existents de manera més sòlida.


Com ha evolucionat la consciència ambiental a Pollença en els darrers anys?

En els darrers quatre anys hi ha hagut un canvi important en la consciència ambiental a Pollença. Tot i que la conscienciació pot trigar anys a donar resultats, el més positiu és que ara es reconeixen els problemes ambientals de la badia, a diferència d'abans, quan es negaven i passaven entre administracions.


I arribeu als turistes?

Sempre preferim treballar amb la població local, que és aquí tot l'any. Si aconseguim conscienciar tots els pollencins, potser ens centrem en la població flotant, però ho veiem difícil. El que sí que creiem que es podria per arribar al sector turístic és fer xarxa amb empreses d'hostaleria, restauració, xàrters, etc. Els podríem donar guies de bones pràctiques i tractar que les imposin als clients, per exemple.


Treballeu en la conscienciació dels més petits a través de tallers i xerrades als alumnes. És important arribar a aquesta població?

Sí, totalment. És molt important que creixin amb aquests valors. La majoria de nosaltres hem crescut amb certa consciència ambiental, cosa que té un gran valor i ens ha portat fins aquí. A més, aquesta divulgació gairebé sempre arriba a les famílies, és molt efectiu. També volem destacar el gran interès que mostren els nens petits en comparació dels adults.


El projecte del segon cable elèctric genera debat. Quina és la vostra postura?

Aquest és un projecte molt gran al que hem dedicat molt de temps perquè afecta la nostra zona dactuació. Demanem al Ministeri que el que cal plantejar és reduir el consum energètic a les Balears. Si no ho fem, res no impedeix que d'aquí 15 anys hàgim de fer un tercer cable amb tot l'impacte que això suposaria. Després, la part tècnica se centra a demanar minimitzar l'impacte sobre el medi marí.


La badia enfronta problemes de contaminació, especialment per abocaments fecals i fondejos irregulars de vaixells. Quines accions considera urgents?

Pel que fa als abocaments d'embarcacions, demanem la regularització, ja que ara hi ha prop de 200 embarcacions fondejades, algunes abandonades i fins i tot algunes enfonsades. Finalment, pel que fa als abocaments fecals, sembla que l'Ajuntament hi actua. Ens han presentat la planificació. És un problema en què s'està treballant, però és a mitjà i llarg termini i ha de tenir continuïtat.


Com és la relació actual d'Arrels Marines amb l'Ajuntament?

El fet que l'Ajuntament sigui conscient de la situació és un pas fonamental. Les entitats existeixen per suplir feines que no està fent l'Administració, que no sempre té la capacitat de fer-ho. El fet que es reconeguin les mancances i s'agraeixi la feina que fem és el primer pas per solucionar-ho.


Quin és el vostre principal projecte ara mateix?

Un dels projectes més importants és 'U Nord Blau', entre d'altres, que consisteix a realitzar immersions per recopilar dades i lliurar-les a les administracions, per implementar accions de conservació i obtenir un pla de gestió per a la protecció del LIC de la badia de Pollença. Si no ho aconseguim, la protecció és inútil perquè és com si no la tinguéssim.


Us voleu expandir?

No està als nostres plans. Preferim centrar-nos a conèixer bé el lloc on treballem, ja que la nostra pertinença a la comunitat local és un dels nostres grans valors a l'hora de fer feina.




0 views
bottom of page